ELS GUEPARDS (nou projecte)

Després d'uns dies donant idees per al nou projecte, van sortir nombroses temes:

• M: Gossos
• R: Crans
• B: Dinosaures
• E: Gegants
• A: sabates
• A: Sabates
• G: Pesebre
• A: Vickins
• I: Flors
• B: Animals marins
• E: Guepards
• L: Granotes
• G: Elefantes
• B: Plantes carnívores

Com que havíem d'arribar a un acord, vam decidir que la millor opció era fent una votació amb tots els temes que van sortir. 

Hem fet una votació, on cadascú utilitzava el seu vot per a donar-li suport al tema que més li agradava. 

 

De tots els temes, han quedat "tres finalistes".

D'aquests tres finalistes, ha guanyat ELS GUEPARDS.

Demà comentarem què sabem i què volem saber i ja podrem començar a portar coses.

PROJECTE: LA LLUNA

 

COM JA SABEU AHIR VAM COMENÇAR UNA NOU PROJECTE, LA LLUNA, I AVUI N’HEM COMENÇAT A PARLAR. CADASCÚ HA DIT EL QUÈ VOLIA I A PARTIR D’AQUÍ HA SORGIT UNA MICA EL QUÈ SABEM. DESPRÉS DE DIR TOT EL QUÈ SABEM, HO HEM ANAT TRANSFORMANT EN PREGUNTES PER ACABAR D’ACLARIR TOT EL QUÈ IMAGINEM QUE SABEM I NO SABEM.

QUÈ SABEM

O: AHIR VAIG VEURE LA LLUNA I ERA MITJA.

O: LA LLUNA CREIX PER FER-SE RODONA.

O: LA LLUNA HI ÉS TOTA L’ESTONA PRERÒ POTSER HI HA UN NÚVOL QUE LA TAPA.

R: POTSER DES DE L’ESCOLA NO LA VEIEM.

O: LA LLUNA TÉ UNA TERRA A DINTRE.

N: LA LLUNA DE VEGADES ÉS PETITA.

P: LA LLUNA ÉS AL CEL.

O: LA LLUNA SE’N VA A UN ALTRE TROS DEL CEL.

E: LA LLUNA ES MOU.

V: AMB EL VENT.

O: EL SOL, DE VEGADES, TAPA LA LLUNA.

N: DE VEGADES, ÉS DE NIT, I LA LLUNA NO HI ÉS.

O: LA LLUNA DE VEGADES ÉS GRAN.

E: LA TERRA TAMBÉ ES MOU.BEM

C: LA LLUNA ESTÀ AL CEL I S’AMAGA.

M: AHIR VAIG VEURE LA LLUNA DE DIES. I EL SOL CREMA

 

A PARTIR D’AQUÍ HEM PROPOSAT LES SEGÜENTS PREGUNTES. PROPOSEM QUE CADASCÚ  RESPONGUI LA PREGUNTA QUE S’HA ENDUT A CASA I QUE LA PRESENTI UN DIA A L’ESCOLA. (RECORDEU QUE HAN DE SER PRESENTACIONS MOLT SENZILLES QUE PUGUIN EXPLICAR ELLS MATEIXOS)

QUÈ VOLEM SABER

O: PERQUÈ DE VEGADES HI HA MITJA LLUNA

O: LA LLUNA TÉ UNA TERRA A DINTRE. QUE TÉ DE VERITAT?

R: DE DIES LA LLUNA ÉS AL CEL O NO?

A: QUAN LA LLUNA ÉS RODONA I PERQUÈ?

N: QUAN LA LLUNA ÉS PETITA I PERQUÈ?

P: ON ÉS LA LLUNA?

V: EL VENT MOU LA LLUNA?

E: COM ES MOU LA TERRA

C: ON S’AMAGA LA LLUNA

A: COM ES MOU LA LLUNA?

J: COM CREIX LA LLUNA

A: ÉS GROGA LA LLUNA?

M: PERQUÈ DE VEGADES VEIEM LA LLUNA DE DIES?

B: COM ÉS QUE EL SOL CREMA I LA LLUNA NO? O SI?

CADASCÚ ES PODRIA ANAR APUNTANT A LA SEGÜENT LLISTA PERQUÈ AIXÍ POGUEM TENIR LES PRESENTACIONS REPARTIDES EN EL TEMPS I PUGUIN ANAR VEIENT TRANQUIL·LAMENT  LA INFORMACIÓ.

 

PROJECTE DE LES GOTES D'AIGUA: Què sabem i què volem aprendre?

 

PROJECTE DE LES GOTES D’AIGUA

vQUÈ SABEM DE LES GOTES D’AIGUA:

·       ASSIAN: Es transformen amb neu.

·       MARTÍ: Són d’aigua.

·       JOANA: Cauen del cel, dels núvols.

·       LEIA: Cauen a l’aigua.

·       MARTÍ: També cauen al carrer i el mulla i rellisca. Les gotes d’aigua són rodones, petites i fan xip xap. Les gotes d’aigua reguen.

·       JÚLIA: Fan soroll.

·       MARTÍ: Fan soroll com els instruments.

·       ESTEL: Són gotes petites. Van del cel cap a baix.

·       ASSIAN: Mullen l’herba i les fulles.

·       MARTÍ: Els núvols tenen aigua a dins.

·       JÚLIA: N’hi ha de més grans i de més petites.

·       MARTÍ: Si en cauen moltes fan molt de soroll, són molt llargues.

·       JÚLIA: Si ens cauen poques fan menys de soroll.

·       ASSIAN: Surten de la tempesta.

·       TEO: Sonen els trons.

·       MARTÍ: Sonen com els vidres i la fusta.

·       TEO: Cauen a les fulles.

·       MARTÍ: L’aigua fa bassals i quan cau xoca amb les pedres.

·       ASSIAN: A vegades fan rius.

·       ALICE: Jo he anat a un riu.

·       PAULA: Quan plou em poso botes d’aigua.

·       BERTA: Quan cauen a terra fan bombolles.

·       ALICE: Quan cauen gotes d’aigua mullen les fulles.

 

vQUÈ VOLEM APRENDRE DE LES GOTES D’AIGUA:

·       JÚLIA: Com son?

·       MARTÍ: Com mullen l’hort i la sorra?

·       JAN: Com sonen els instruments igual que les gotes d’aigua? (instruments semblants al so de les gotes).

·       MARTÍ: Com baixen del cel?

·       JÚLIA: Són blanques?

·       MARTÍ: Són blaves?

·       SOFÍA: Són de color groc?

·       ASSIAN: A vegades si

·       JÚLIA: Però canvien de color?

JA PODEU COMENÇAR A PORTAR INFORMACIÓ DE CASA. INICIEM EL PROJECTE!!!

GRÀCIES

Juguem amb els nombre 1, 2 i 3

Avui hem treballat els nombres 1, 2 i 3 a través la cançó "A la vora de la mar hi ha una tortuga".
https://www.youtube.com/watch?v=9fJYdWxeCvc

Primer hem fet un joc, on nosaltres mateixos érem les tortugues.

Després hem simulat que les fitxes de colors eren tortugues i en la "làmina de la mar", anàvem ficant-les, en funció apareixien en la cançó.

En últim lloc, alhora que escoltàvem la cançó, hem dibuixat el que deia la cançó:

 

INTRODUÏM LES LÍNIES HORITZONTALS D'UNA FORMA ESPECIAL

Com que ja sabeu, estem treballant les línies verticals (de dalt cap a baix), primer vam fer aquestes amb les gotes de pintura que lliscaven:

També les hem treballat amb colors als vidres:

A la pissarra:

Doncs, avui hem presentat les línies horitzontals d'una forma un poc especial, pintant amb cotxes de joguina al mateix mural que vam fer les línies verticals:

PLÀSTICA: LÍNIES HORITZONTALS

 Avui hem traçat línies horitzontals deixant rastre de les rodes dels cotxes.